Excursions
Al refugi de l’Illa en raquetes
Quin cap de setmana més fantàstic! es van acomplir les previsions i ha estat un dissabte i diumenge de ple sol i amb fabulosa visibilitat, temperatures de dia que et demanaven fer raquetes en màniga curta a alta muntanya i això al bell mig de febrer!
La ruta consistia en sortir ben d’hora del refugi del Cap de Rec i fer la Tossa Plana, tot seguit carenar fins la Tosseta de Vallcivera i baixar al refugi de l’Illa per fer-hi nit, tornant a la Cerdanya l’endemà.
La pujada a la Tossa molt ràpida, amb neu des del mateix refugi fins el cim. El llac de l’Orri estava completament glaçat, i per un cop a la Tossa no hi bufava massa el vent. Quines vistes dels cims andorrans i més enllà, i també de tot el Cadí nevat. Impagable.
La baixada es va fer pesada per dir-ho suaument. El vent s’havia endut gruix i restava placa de gel. A mig camí vaig haver de canviar les raquetes pels grampons com vaig poder i aleshores va ser còmode fins la vall, on evidentment s’enfonsaven…típic dels dies assolellats.
El refugi de l’Illa és una cucada, amb una terrasseta d’allò més chic, on prendre el sol davant tota la vall nevada. L’Albert i l’Alain són uns hostes magnífics i l’ambient ja us el podeu imaginar, passes de fer una travessa en absoluta solitud a entrar a una olla a pressió amb una ocupació del 100%, amb gent més avesada a la muntanya que d’altres, i gent més silenciosa que d’altres, ja sabeu, si feu nit a refugi imprescindibles els taps per les oïdes i antifaç per dormir. El menjar vaig sentir que els el cuinen al Restaurant del Llac dels Pessons si mai no recordo, i és excel·lent: escudella i estofat amb patates, amb natilles de postres. Per cert l’Alain ens va comentar que l’any vinent hi construeixen saunes i amplien dutxes. Realment aquest refugi és dels que apunten alt en confort.
L’endemà vaig matinar fort perquè volia evitar una altra travessa per gel (l’Alain em va suggerir tornar pel coll de Setut però la pala de neu/gel que s’hi veia pujant per la Tossa em feia respecte) i vaig optar per una volta llarga per la vall. Tot un encert, tot el recorregut des del coll de l’Illa, la Vall Civera i la Vall de la Llosa tenia fantàstics gruixos de neu i va ser tot un plaer pels sentits. Només es fa pesada la remuntada final a cota, fins a trobar la pista que du de tornada al refugi del Cap de Rec.
En total, uns 24.5km de ruta i uns 1440m de desnivell positiu acumulat. El moment màgic, l’eixida multicolor del sol des del refugi estant, amb tota la Vall del Madriu nevada davant.teu. Tot el recorregut absolutament sol, la gent no sap el que es perd…que sigui així per molt de temps 😉
